Timbre electrónico notarial
Introducció
L’evolució del Notariat espanyol ha assolit un punt d’inflexió amb l’entrada en vigor de la Llei 11/2023, de 8 de maig, de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria de digitalització d’actuacions notarials i registrals. Aquesta norma no només representa un avenç tecnològic, sinó una reconfiguració dels suports sobre els quals s’assenta la seguretat jurídica preventiva a Espanya. La transició del suport paper a l’entorn digital ha comportat la necessitat d’adaptar figures tributàries històriques, com l’impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD) en la seva modalitat de quota fixa, a la realitat dels bits i dels arxius informàtics.
El present article té com a objectiu desgranar els aspectes pràctics i jurídics del nou «timbre electrònic», regulat recentment per l’Ordre HAC/305/2025, de 27 de març, i analitzar com aquesta normativa impacta en l’operativa diària de les notaries, en la fiscalitat dels atorgants i en la mateixa naturalesa dels documents públics.
El Protocol Electrònic: nou document o reflex digital?
Un dels pilars de la reforma és la modificació de l’article 17 de la Llei del Notariat, que estableix la creació del protocol electrònic. Segons l’apartat 2 d’aquest precepte, les matrius dels instruments públics tindran un reflex informàtic sota la fe del notari, considerant-se aquests instruments incorporats al protocol electrònic també com a originals o matrius.
Tanmateix, sorgeix un debat doctrinal rellevant: estem davant la creació de nous tipus de documents o davant una mera duplicitat de suport? Mentre que l’Ordre HAC/305/2025 parla de la creació de «nous documents o efectes» (el foli de matriu electrònica i el foli de còpia autoritzada electrònica amb destinació a tercers), l’opinió majoritària sosté que la llei simplement introdueix una versió digital del protocol que ja existia. És fonamental assenyalar que, d’acord amb l’article 17.2 de la Llei del Notariat, en cas de contradicció entre el contingut de la matriu en paper i el protocol electrònic, prevaldrà el suport paper. Aquesta jerarquia subratlla que el document electrònic neix com un reflex del físic, tot i que amb plena validesa per al tràfic jurídic.
La integritat d’aquest protocol electrònic queda sota la custòdia del notari, però el seu dipòsit es realitza de manera encriptada al Consell General del Notariat, que ha d’adoptar les mesures tècniques necessàries per garantir-ne la integritat i la no manipulació. Aquest sistema de doble suport busca combinar l’agilitat de la digitalització amb la garantia històrica de conservació del paper.
La Còpia Autoritzada Electrònica i el concepte de «Tercer»
La regulació de la còpia autoritzada electrònica ha estat objecte d’una evolució significativa. L’article 17 bis de la Llei del Notariat permet al notari expedir còpies autoritzades amb signatura electrònica qualificada sota les mateixes condicions que les còpies en paper. No obstant això, l’Ordre HAC/305/2025 introdueix una distinció que no figura expressament a la llei: la «còpia autoritzada electrònica amb destinació a tercers».
Aquesta figura ha generat crítiques per la seva aparent manca de base legal, ja que la Llei 11/2023 no distingeix entre destinataris als efectes de la naturalesa del document. La finalitat d’aquesta distinció a l’Ordre sembla ser purament recaptatòria, per justificar l’aplicació del timbre electrònic en còpies que no van dirigides a altres notaris, registradors o administracions públiques (que ja disposaven d’un règim de remissió telemàtica consolidat per la Llei 24/2001).
És important recordar que, segons l’article 31 de la Llei del Notariat, el notari ha d’inserir en la còpia autoritzada electrònica un Codi Segur de Verificació (CSV). Aquest instrument tècnic permet a l’atorgant o al tercer verificar l’autenticitat i la integritat del document a través de la Seu Electrònica Notarial, garantint que el document digital que circula és un fidel reflex de la matriu custodiada.
La fiscalitat del Timbre Electrònic: la ficció del foli
L’aspecte més innovador i pràctic per al ciutadà és l’aplicació de la quota fixa d’AJD als documents electrònics. La Direcció General de Tributs, en el seu informe de 29 de novembre de 2023, va confirmar que les escriptures, actes i testimonis, tant si s’emeten en paper com en suport electrònic, estan subjectes a aquest impost.
Imports i Ficció Jurídica
La normativa estatal i foral fixa l’import del timbre en 15 cèntims d’euro per foli, amb l’excepció d’Àlaba, on ascendeix a 30 cèntims. Aquí sorgeix la gran paradoxa: un arxiu digital no té folis. Per resoldre aquest obstacle tècnic, s’ha creat una ficció jurídica: el nombre de folis electrònics es computarà com si el document fos imprès en paper amb el format normalitzat.
Subjecte Passiu i Trasllat de Costos
D’acord amb l’article 29 del Text Refós de la Llei de l’ITP i AJD, el subjecte passiu de l’impost és l’atorgant del document. En la pràctica notarial, això es tradueix en dos conceptes diferenciats a la factura:
L’import del timbre (0,15 € o 0,30 € per foli): s’inclou a la minuta com un suplert. En tractar-se d’un impost que el notari recapta per a l’Administració, no se li aplica l’IVA.
El cost de generació del timbre (0,01 € per foli): aquest és un cost que la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) cobra al Consell General del Notariat per la gestió tècnica del sistema. Aquest import s’inclourà a la minuta com una despesa del notari i, per tant, subjecta a l’IVA.
Aquest desglossament és vital per a la transparència envers el client, que ha d’entendre que està pagant tant el tribut com el cost del servei tecnològic que permet la immediatesa del document digital.
Seguretat i Jurisprudència en l’entorn digital
La implementació d’aquests sistemes no ha estat exempta de litigiositat. La jurisprudència ha hagut de validar l’obligatorietat dels mitjans telemàtics i la legitimació de les corporacions per impugnar o defensar aquestes normes. Per exemple, la Sentència del Tribunal Suprem 64/2009 ja abordava la legitimació dels col·legis professionals davant les reformes del Reglament Notarial, subratllant que la incorporació de tècniques informàtiques busca la «seguretat jurídica preventiva» i la millora de la productivitat.
Així mateix, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries 176/2014 va destacar que l’Administració Tributària té competència per determinar els supòsits de presentació telemàtica obligatòria, la qual cosa és coherent amb l’exigència actual que els notaris remetin índexs i informació amb transcendència tributària de forma automatitzada, tal com preveu l’article 17.3 de la Llei del Notariat.
Pel que fa a l’accés a la informació, la Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 4 d’octubre de 2022 recorda que el secret del protocol és la regla general, i que l’accés a còpies (físiques o electròniques) requereix sempre l’acreditació d’un interès legítim.
Conclusió
L’arribada del timbre electrònic i del protocol digital no és un mer canvi de format, sinó una adaptació necessària del Notariat a la societat de la informació. Tot i que la normativa, com ara l’Ordre HAC/305/2025, introdueixi ficcions com el «foli electrònic» o figures discutibles com la «còpia per a tercers», l’objectiu final és garantir que la fe pública continuï sent el baluard de la legalitat en un món globalitzat i digital.
Per al professional del dret, la clau rau en la correcta gestió d’aquests nous costos i en l’aprofitament d’eines com la videoconferència (regulada a l’article 17 ter de la Llei del Notariat) per a actes societaris o poders, sempre sota la premissa que la tecnologia està al servei de la llei i no a l’inrevés. La seguretat jurídica, ara també en format electrònic, continua sent el valor suprem que el notari ha de custodiar, assegurant que cada bit d’informació gaudeixi de la mateixa presumpció de veracitat i integritat que el paper timbrat d’antany.
