La escritura pública como garantía. Notaría Vía Augusta 4
Introducció:
La compravenda de participacions socials en una Societat de Responsabilitat Limitada (S.L.) és molt més que una simple transacció econòmica. És un acte jurídic d'enorme transcendència que pot alterar l'equilibri de poder entre els socis, definir el futur de l'empresa i, si no es realitza amb les degudes garanties, convertir-se en una font d'innombrables problemes.
Actualment, el nostre sistema de seguretat jurídica preventiva ofereix un sòlid paraigua de protecció a través de la seva instrumentació mitjançant escriptura pública davant Notari. Tanmateix, un recent Avantprojecte de Llei de Lluita Contra el Frau proposa substituir aquest model per un sistema d’inscripció constitutiva al Registre Mercantil, basat en documents privats amb signatures electròniques. Aquest canvi, lluny de ser una modernització, representa un salt al buit que posa en risc la seguretat del nostre sistema actual.
L'escriptura pública no és un tràmit, sinó una inversió en seguretat.
Quan la transmissió de participacions es formalitza en escriptura pública, el Notari, com a funcionari públic independent, desplega una sèrie de controls que són la base de la seguretat jurídica preventiva al nostre país. Aquestes garanties no són mers formalismes, sinó pilars que protegeixen els socis, l’empresa i la societat en el seu conjunt:
- Identificació fefaent i judici de capacitat:
El Notari no només identifica les parts, sinó que també valora la seva capacitat per a l’acte, evitant suplantacions d’identitat i assegurant que els signants comprenen plenament el seu abast i conseqüències.
- Control de legalitat i assessorament imparcial:
El Notari vetlla perquè el negoci compleixi la llei i els estatuts de la societat, protegint els drets de tots els socis (inclosos els que no participen en la venda). A més, ofereix un assessorament imparcial i gratuït, explicant les conseqüències de l’acte a totes les parts.
- Control dels mitjans de pagament:
Es verifica l’origen i la destinació dels diners, deixant un rastre clar de l’operació, un element crucial en la lluita contra el blanqueig de capitals.
- Traçabilitat i data adequada:
L’escriptura pública és un document amb una data incontestable i queda arxivada en el protocol notarial, garantint-ne la conservació i la traçabilitat de manera indefinida, a resguard de pèrdues, manipulacions o destruccions.
La reforma proposada: un salt al buit per a la seguretat jurídica.
L’Avantprojecte proposa que la transmissió sigui vàlida no per l’acord formalitzat davant Notari, sinó per la seva inscripció al Registre Mercantil, la qual passarà a realitzar-se mitjançant un mer document privat amb signatures electròniques. Aquesta proposta, sota una aparença d’agilitat, amaga profunds riscos:
- 1. El perill de l’opacitat: un cop a la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
La lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme és una prioritat per a Espanya i la Unió Europea.
La intervenció notarial és un filtre fonamental en aquesta lluita. El notari té l’obligació d’identificar el titular real i comunicar qualsevol operació sospitosa. Amb un document privat, aquest control desapareix. S’obre la porta que testaferros i estructures criminals operin amb opacitat, sense deixar un rastre fiable. No hem d’oblidar el precedent polonès: un sistema similar va provocar una greu «contaminació» del teixit empresarial per part de màfies, obligant el país a revertir la reforma i tornar a la seguretat de l’escriptura pública.
- 2. Més costos i menys agilitat per a ciutadans i empreses.
La suposada simplificació és, en realitat, un encariment i un fre per a l’economia:
- Fals estalvi: El ciutadà perdrà l’assessorament imparcial i gratuït del Notari, veient-se obligat a contractar advocats o assessors externs. A aquest cost haurà de sumar l’aranzel registral. El resultat és un encariment del procés que beneficia econòmicament un col·lectiu molt reduït.
- Bloqueig del tràfic jurídic: El sistema notarial permet una agilitat extraordinària. En un mateix matí es poden signar diverses operacions encadenades (una venda de participacions, una declaració d’unipersonalitat i un nomenament d’administrador, per exemple), amb efectes immediats. El sistema d’inscripció registral, per la seva naturalesa, pot demorar cada pas durant setmanes, paralitzant la presa de decisions i frenant l’activitat econòmica.
- Pèrdua de llibertat: El ciutadà pot escollir lliurement entre més de 3.000 Notaris a tot Espanya. Tanmateix, el Registrador opera dins la seva demarcació, de manera que el ciutadà està obligat a acudir al que li correspon per demarcació, sense possibilitat d’elecció.
- 3. Un conflicte amb la Protecció de Dades (RGPD)
La reforma també suggereix la possibilitat d’inscriure la titularitat de les participacions en el Registre Mercantil. Això convertiria un registre d’actes societaris en un registre de béns, similar al Registre de la Propietat.
El problema és que el Registre Mercantil és, per definició, públic. Permetre un accés indiscriminat a la informació sobre qui posseeix quin percentatge d’una S.L. podria vulnerar greument el dret a la protecció de dades dels socis, exposant informació patrimonial sensible.
- 4. Un model jurídicament qüestionable i aïllat a Europa.
Des del punt de vista jurídic, la proposta és un anacronisme. Subjectar un dret fonamental com la propietat i la seva transmissió a una «autorització administrativa» com és la inscripció constitutiva és una mesura de tall totalitari, difícilment compatible amb la nostra Constitució.
A més, aquest model ens allunya d’Europa. En països del nostre entorn com França, Alemanya o el Regne Unit, els registres mercantils són, en gran mesura, registres de titularitat, però no ostenten el poder de qualificació sobre documents privats que es pretén implantar.
La paradoxa de la Fe Pública
El més paradoxal és que la reforma, impulsada des de l’àmbit registral, soscavaria la mateixa credibilitat del Registre Mercantil. La «fe pública registral» es fonamenta en el fet que el registrador qualifica documents que ja gaudeixen d’una presumpció de legalitat i veracitat: els documents públics notarials.
Si el Registre passa a inscriure documents privats, l’autenticitat, la capacitat dels signants i la legalitat dels quals no han estat controlades en origen per un funcionari públic, la presumpció d’exactitud del Registre s’esvaeix.
Conclusió: modernitzar és enfortir, no desprotegir.
La digitalització del tràfic jurídic és necessària i benvinguda, però no es pot fer a costa de la seguretat i la transparència. La proposta de permetre la transmissió de participacions socials mitjançant document privat és un clar exemple de com una modernització mal entesa pot desmantellar un sistema que funciona i que protegeix els empresaris, els creditors, la Hisenda Pública i la societat en el seu conjunt.
La solució no és debilitar el sistema, sinó reforçar-lo. Potser, com alguns juristes proposen, seria més encertat afegir a l’article 106 del Text refós de la Llei de Societats de Capital que la transmissió haurà de constar «per a la seva validesa» en document públic, consolidant així l’escriptura com un requisit essencial (ad solemnitatem).
La intervenció notarial no és un cost, sinó una inversió en certesa, legalitat i seguretat per als socis, per a l’empresa i per al conjunt de l’economia.
Pot contactar amb el nostre equip i us guiarem en tot el procés:
La transmisión de participaciones sociales es una operación jurídica de gran relevancia dentro de las sociedades limitadas, ya que afecta directamente a la estructura interna de la empresa, al reparto de poder entre socios y al futuro del negocio. Conocer cómo funciona la transmisión de participaciones sociales permite anticipar conflictos, proteger derechos y garantizar que cada cambio societario se realice conforme a la legalidad vigente.
En la práctica, la transmisión de participaciones sociales puede producirse por compraventa, donación, herencia u otros negocios jurídicos, pero en todos los casos conviene analizar estatutos, derechos de adquisición preferente y limitaciones legales. Una transmisión de participaciones sociales mal planteada puede generar impugnaciones, disputas entre socios o bloqueos societarios difíciles de resolver posteriormente.
Por ello, la transmisión de participaciones sociales debe formalizarse con las máximas garantías posibles, asegurando la correcta identificación de las partes, la validez del consentimiento y la trazabilidad económica de la operación. Contar con asesoramiento profesional en la transmisión de participaciones sociales aporta seguridad, transparencia y confianza tanto para vendedores como para compradores.
Además, la transmisión de participaciones sociales tiene implicaciones fiscales, mercantiles y patrimoniales que conviene estudiar previamente. Cada transmisión de participaciones sociales puede afectar al control de la sociedad, al valor de la empresa y a futuras decisiones estratégicas. Por eso, planificar correctamente la transmisión de participaciones sociales no es solo una cuestión formal, sino una decisión clave para la estabilidad empresarial.