Conciliació notarial: casos reals i avantatges de recórrer al notari
Introducció
El passat 7 d’octubre de 2026, el Col·legi Notarial de Catalunya va organitzar una sessió dels seus Webinots sota el títol «Conciliació notarial viva: anàlisi de casos en matèria contractual i successòria», en què van participar els notaris de Barcelona Antonio Bosch Carrera i Javier Monedero Alcover.
La sessió es va dedicar a analitzar, des d’una perspectiva pràctica, les possibilitats que ofereix la conciliació notarial per resoldre conflictes sense necessitat de recórrer als tribunals.
A partir de dos expedients reals, un de naturalesa contractual i un altre de successòria, els ponents van explicar les dificultats que poden sorgir durant un procediment de conciliació, les tècniques utilitzades per acostar les posicions de les parts i les solucions jurídiques que van permetre arribar a un acord.
Què és la conciliació notarial?
La conciliació notarial és un procediment mitjançant el qual dues o més parts que mantenen una controvèrsia intenten arribar a un acord amb la intervenció d'un notari.
Està regulada als articles 81 a 83 de la Llei del Notariat i permet abordar conflictes de naturalesa contractual, mercantil, successòria o familiar, sempre que es tracti de matèries sobre les quals les parts puguin disposar lliurement.
En aquest procediment, el notari actua des d'una posició d'imparcialitat, facilita el diàleg i ajuda les parts a identificar possibles solucions. La seva intervenció pot resultar especialment útil quan les negociacions s'han bloquejat o quan hi ha diferències importants en la valoració jurídica de les posicions enfrontades.
La conciliació es caracteritza per la seva voluntarietat, confidencialitat i flexibilitat. Les parts conserven la capacitat de decidir si volen arribar a un acord i en quins termes, mentre que el notari vetlla perquè la solució pactada respecti la legalitat.
Un conflicte contractual: contracte perfeccionat o simples negociacions?
El primer dels casos, exposat pel notari de Barcelona Javier Monedero Alcover, feia referència a una controvèrsia sorgida durant la negociació d'una compravenda immobiliària d'import elevat.
La qüestió principal consistia a determinar si les parts ja havien arribat a un acord sobre els elements essencials del contracte, de manera que la compravenda s'havia de considerar perfeccionada, o si, per contra, encara es trobaven en una fase de tractes preliminars.
Les posicions jurídiques eren molt diferents i la negociació havia quedat bloquejada.
Durant el procediment de conciliació es van celebrar reunions conjuntes i individuals, algunes de les quals per mitjans telemàtics, que van permetre examinar les posicions de les parts i valorar les conseqüències de recórrer a un procediment judicial.
Una de les eines utilitzades va ser l’anàlisi de la millor alternativa a un acord negociat (MAAN), que permet comparar les possibilitats reals d’obtenir una solució satisfactòria mitjançant la negociació amb altres alternatives, especialment la via judicial.
La intervenció notarial va ajudar a reconduir el conflicte i va permetre que les parts arribessin a un acord, que finalment es va materialitzar en l'atorgament de l'escriptura pública de compravenda.
El cas també va servir per reflexionar sobre algunes qüestions pràctiques del procediment, com ara la importància de la imparcialitat del notari, l'eficàcia de les notificacions i la conveniència d'adaptar el desenvolupament de la conciliació a les circumstàncies concretes de cada controvèrsia.
Un conflicte successori: la reclamació d'una llegítima
El segon cas, exposat pel notari de Barcelona Antonio Bosch Carrera, va abordar una controvèrsia successòria relacionada amb la reclamació de drets legitimaris i diverses qüestions patrimonials derivades d'una defunció.
A les discrepàncies jurídiques s'hi afegia una situació familiar especialment delicada, amb una important càrrega emocional i una profunda desconfiança entre les parts.
La intervenció del notari va permetre ordenar les diferents reclamacions, examinar-ne els fonaments jurídics i facilitar un espai de negociació en què els interessats poguessin valorar possibles solucions.
Un dels aspectes més interessants va ser la utilització del dipòsit notarial com a instrument per facilitar el compliment de l'acord. Aquesta fórmula va permetre oferir garanties a les parts i superar algunes de les dificultats que impedien tancar la negociació.
Finalment, el procediment va concloure amb una avinença que va posar fi a les qüestions objecte de controvèrsia.
Aquest cas va permetre constatar que, en determinats conflictes successoris, les dificultats per arribar a un acord no deriven exclusivament de diferències jurídiques o econòmiques. Les relacions personals i familiars poden tenir un pes considerable, fet que exigeix una atenció especial durant el procediment de conciliació.
Quins avantatges ofereix la conciliació davant de notari?
Els dos casos exposats durant la sessió permeten apreciar alguns dels avantatges de la conciliació notarial respecte de la via judicial.
En primer lloc, ofereix a les parts la possibilitat de participar directament en la cerca d'una solució, mantenint el control sobre els termes de l'eventual acord.
El procediment també permet una major flexibilitat en l'organització de les reunions, que es poden celebrar presencialment o per mitjans telemàtics, i facilita la cerca de solucions adaptades a les circumstàncies del conflicte.
Un altre dels seus avantatges és la intervenció d'un professional del dret que, des d'una posició imparcial, pot ajudar a identificar els problemes jurídics que dificulten la negociació i comprovar la legalitat de l'acord assolit.
Té una importància especial l'eficàcia jurídica de l'acord.
D'acord amb l'article 83 de la Llei del Notariat, l'escriptura pública que formalitza la conciliació té eficàcia executiva en els termes legalment previstos. Això permet recórrer directament a la seva execució judicial si alguna de les parts incompleix les obligacions assumides i es compleixen els requisits exigibles.
Finalment, la conciliació pot evitar els costos, els terminis i la incertesa associats a un procediment judicial, tot i que el seu resultat depèn sempre de la voluntat de les parts d'arribar a un acord.
L'experiència dels dos expedients comentats durant la sessió demostra que, fins i tot quan les posicions inicials semblen difícils de conciliar, una negociació ben dirigida pot permetre trobar solucions satisfactòries per als interessats.
Pot contactar amb el nostre equip i us guiarem en tot el procés:
La conciliación notarial como alternativa para resolver conflictos
La conciliación notarial es una vía para resolver controversias legales mediante el diálogo y la búsqueda de acuerdos entre las partes, con la intervención imparcial de un notario. Este procedimiento permite abordar determinados conflictos sin necesidad de iniciar un proceso judicial.
En el ámbito contractual, la conciliación notarial puede facilitar la resolución de desacuerdos relacionados con la interpretación de contratos, las negociaciones entre las partes o el cumplimiento de obligaciones. La intervención del notario contribuye a identificar las cuestiones jurídicas que dificultan alcanzar una solución.
En materia sucesoria, la conciliación notarial también puede resultar útil para gestionar discrepancias sobre derechos hereditarios, reclamaciones de legítima y otras cuestiones patrimoniales. Su carácter flexible permite adaptar las negociaciones a las circunstancias jurídicas y personales de cada conflicto.
Entre las principales ventajas de la conciliación notarial destacan la voluntariedad del procedimiento, la confidencialidad, la imparcialidad del notario y la posibilidad de formalizar los acuerdos alcanzados en escritura pública.
La conciliación notarial constituye, por tanto, una alternativa a la vía judicial que puede favorecer soluciones consensuadas, reducir la incertidumbre y facilitar la resolución de conflictos contractuales y sucesorios.