Introducció: La Figura del Patrimoni Protegit
L'ordenament jurídic espanyol, sensible a la necessitat de garantir el benestar i la seguretat econòmica futura de les persones amb discapacitat, ha desenvolupat la figura del patrimoni protegit. Aquest instrument legal permet afectar un conjunt de béns i drets a la satisfacció exclusiva de les necessitats vitals de la persona amb discapacitat beneficiària. La seva regulació principal es troba a la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, d'àmbit estatal, i, en el cas de Catalunya, als articles 227-1 a 227-7 del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Aquest article es proposa desgranar els aspectes fonamentals d'aquesta figura, amb un enfocament particular a la normativa catalana i les implicacions pràctiques de la constitució i la gestió.
Constitució del Patrimoni Protegit
La constitució d'un patrimoni protegit és un acte jurídic de transcendència especial que requereix el compliment de formalitats específiques per garantir-ne la validesa i l'eficàcia.
- Qui el pot constituir? Tant la legislació estatal com la catalana són àmplies en aquest aspecte. Segons el Codi Civil de Catalunya (d'ara endavant, CCCat), «tota persona, inclosa la beneficiària, pot constituir un patrimoni protegit». Si la constitució es fa en interès d'una persona diferent del constituent, cal l'acceptació del beneficiari o, si escau, la dels seus representants legals. De manera similar la Llei 41/2003 permet constituir-lo a la pròpia persona amb discapacitat, als qui li donen suport, o fins i tot a un comissari o titular de fidúcia successòria autoritzat.
- Formalització i Contingut de l'Escriptura Pública La constitució del patrimoni protegit s'ha de formalitzar obligatòriament mitjançant escriptura pública, davant de Notari, que haurà de contenir com a mínim, la identificació del constituent i els beneficiaris, la denominació del patrimoni, la descripció dels béns objecte de l'aportació inicial, així com les persones designades per administrar el patrimoni. Addicionalment, l'escriptura pot incloure altres disposicions com les normes d'administració, les facultats de l'administrador i la destinació del romanent en cas d'extinció del patrimoni.
L'Administració del Patrimoni Protegit
La gestió adequada del patrimoni és essencial per complir-ne la finalitat.
- Designació de l'administrador El CCCat estableix que l'administració correspon a la persona física o jurídica designada a l'escriptura de constitució. Si bé la llei no ho especifica de forma restrictiva, és freqüent i perfectament vàlid que els pares del beneficiari siguin designats administradors, actuant conjuntament o individualment. És important destacar que el beneficiari no pot ser administrador del propi patrimoni protegit.
- Gestió Financera: El Compte Bancari Per a la gestió dels fons líquids del patrimoni, és una pràctica habitual i recomanable l'obertura d'una compte bancari específic. La titularitat d'aquest compte ha de correspondre al beneficiari del patrimoni protegit. La persona o persones designades com administradors en l'escriptura de constitució seran els que estiguin autoritzades per operar en aquest compte, actuant en la seva condició d'administradors del patrimoni i no, per exemple, merament com a titulars de la pàtria potestat si fossin els pares. Aquesta distinció és crucial per mantenir la separació i l'autonomia del patrimoni protegit.
Règim de les Aportacions i Disposicions: Implicacions Fiscals
Un dels pilars dels beneficis fiscals associats al patrimoni protegit és la restricció temporal a la disposició dels béns aportats.
- Prohibició de disposició i manteniment de beneficis fiscals La Llei de l'IRPF estableix una condició crucial: per no perdre els beneficis fiscals (com les reduccions a la base imposable per als aportants), no es pot disposar dels béns o els drets aportats durant el període impositiu en què es realitza l'aportació ni en els quatre anys següents. Si s'incomplís aquesta regla, l'aportant haurà de reposar les reduccions a la base imposable indegudament practicades, presentant una autoliquidació complementària amb els interessos de demora corresponents.
- Què s'entén per disposició? L'Agència Tributària ha interpretat que, a efectes fiscals, «disposició» implica una sortida efectiva del valor del patrimoni. És a dir, quan els fons o béns es gasten o es consumeixen (per exemple, per pagar factures, adquirir béns consumibles, etc.). La finalitat daquesta restricció és fomentar la creació dun patrimoni estable i durador que serveixi de suport futur per al beneficiari.
- Això no obstant, la llei no impedeix la gestió activa del patrimoni. Es permeten moviments interns que no suposin una disminució del valor global. Per exemple, si s'aporten 20.000 euros en efectiu, es podrien invertir posteriorment en un fons d'inversió, accions o qualsevol altre producte financer sense que això es consideri una «disposició» fiscalment penalitzable, sempre que el valor es mantingui dins del patrimoni.
Obligacions fiscals i tributàries de l'administrador
L‟administració d‟un patrimoni protegit comporta una sèrie de responsabilitats fiscals ineludibles.
- Declaració Informativa Anual (Model 182) L'administrador del patrimoni protegit té l'obligació de presentar anualment, durant el mes de gener, el model 182 davant de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). Aquesta declaració informativa detalla les persones que han fet aportacions al patrimoni durant lexercici fiscal anterior i les quanties daquestes aportacions.
- Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) Les aportacions realitzades a un patrimoni protegit gaudeixen de exempció a l'ITP i AJD. Això no obstant, aquesta exempció no eximeix de l'obligació formal de presentar l'escriptura de constitució i les escriptures d'aportacions posteriors davant de l'oficina liquidadora competent de la hisenda autonòmica.
Consideracions Pràctiques i Conclusions
El patrimoni protegit s'erigeix com a figura jurídica de gran valor per assegurar el futur i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. La seva correcta constitució, una administració diligent i transparent, i el compliment de les obligacions legals i fiscals són essencials perquè aquest instrument desplega tota la seva eficàcia protectora. La coordinació entre la normativa estatal i l'autonòmica, com la catalana, juntament amb la supervisió del Ministeri Fiscal, busquen garantir que els beneficis atorgats es tradueixin en un suport real i sostingut a les necessitats vitals dels beneficiaris. És, sens dubte, una eina que requereix un assessorament especialitzat per a la seva òptima configuració i gestió.
A la nostra Notaria us podem assessorar de forma personalitzada.
Contacteu amb nosaltres i agendeu la vostra cita sense compromís. Estarem encantats d'atendre'l.
El Patrimoni Protegit: Un Escut Jurídic per a l'Autonomia de les Persones amb Discapacitat
La protecció de les persones amb discapacitat és una prioritat en el nostre ordenament jurídic, buscant garantir-ne el benestar i promoure'n la plena inclusió social. Una de les eines legals més significatives en l'àmbit patrimonial és la figura del patrimoni protegit, un instrument dissenyat per assegurar la cobertura de les necessitats vitals de les persones amb discapacitat, permetent afrontar el futur amb més seguretat econòmica. Aquest article explora detalladament la seva constitució, regulació i principals característiques, amb especial atenció a la normativa estatal ia les disposicions del Codi Civil de Catalunya.
Marc Normatiu: Estatal i Autonòmic
La regulació fonamental del patrimoni protegit a nivell estatal es troba a la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi civil, de la Llei d'enjudiciament civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat (d'ara endavant, LPPPD). Aquesta llei, actualitzada significativament per la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en lexercici de la seva capacitat jurídica, estableix el marc general per a la constitució, administració i supervisió daquests patrimonis.
Catalunya, en exercici de les seves competències en matèria de dret civil, regula aquesta figura al Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (Llei 25/2010, de 29 de juliol), concretament als seus articles 227-1 a 227-9. Tot i que comparteix la finalitat protectora de la llei estatal, presenta algunes particularitats. És important destacar que, segons la Disposició addicional tercera de la Llei de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, els beneficis fiscals estatals són aplicables als patrimonis protegits constituïts conforme al dret civil propi autonòmic.
El Article 1. Objecte i règim jurídic. de la LPPPD defineix l'objecte de la llei com «afavorir l'aportació a títol gratuït de béns i drets al patrimoni de les persones amb discapacitat i establir mecanismes adequats per garantir l'afecció d'aquests béns i drets, així com dels fruits, els productes i els rendiments d'aquests, a la satisfacció de les necessitats vitals dels seus titulars».
Qui pot ser Beneficiari?
Segons el Article 2. Beneficiaris. de la LPPPD, el beneficiari exclusiu del patrimoni protegit és la persona amb discapacitat en interès de la qual es constitueix, qui a més serà el seu titular. Per ser considerat persona amb discapacitat als efectes d'aquesta llei, cal:
- Una discapacitat psíquica igual o superior al 33%.
- Una discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%.
El grau de discapacitat sacredita mitjançant certificat oficial o resolució judicial ferma.
A Catalunya, el Article 227-1. Beneficiaris. del Codi Civil de Catalunya (CCCat) estableix requisits similars:
- Persones amb discapacitat psíquica igual o superior al 33%.
- Persones amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%.
- També ho poden ser les persones en situació de dependència de grau II o III. L'acreditació es fa de manera anàloga a la normativa estatal.
Qui pot Constituir un Patrimoni Protegit?
El Article 3. Constitució. de la LPPPD estableix que poden constituir un patrimoni protegit:
- La pròpia persona amb discapacitat beneficiària.
- Els qui donen suport a les persones amb discapacitat (figura que substitueix l'anterior referència a pares, tutors o curadors després de la Llei 8/2021).
- La persona comissària o titular de la fidúcia successòria, si està prevista a la legislació civil i autoritzada.
A més, qualsevol persona amb interès legítim pot sol·licitar a la persona amb discapacitat (amb el suport que requereixi) la constitució del patrimoni, oferint-ne una aportació suficient. Si la persona encarregada de donar suport es nega injustificadament, el sol·licitant pot acudir al Ministeri Fiscal, que ha d'instar l'autoritat judicial.
A Catalunya, el Article 227-3. Constitució. del CCCat indica que «tota persona, inclosa la beneficiària, pot constituir un patrimoni protegit». Si el constituent és diferent del beneficiari, es requereix lacceptació daquest últim o, si escau, dels seus representants legals.
Formalització de la Constitució
Conformi al Article 3. Constitució. de la LPPPD, el patrimoni protegit es constitueix en document públic (generalment, escriptura notarial) o per resolució judicial en cas de negativa injustificada esmentada anteriorment. Aquest document o resolució ha de contenir, com a mínim:
- Inventari inicial de béns i drets.
- Regles dadministració i, si escau, de fiscalització, incloent procediments de designació dels òrgans corresponents.
- Qualsevol altra disposició rellevant per a l'administració o la conservació.
- Podrà incloure mesures de control per garantir el respecte als drets i preferències del beneficiari i salvaguardes contra abusos.
Els notaris han de comunicar immediatament la constitució i el contingut del patrimoni al fiscal corresponent.
El Article 227-3. Constitució. del CCCat també exigeix la formalització en escriptura pública, detallant un contingut similar, i afegeix la necessitat d'expressar la voluntat d'afectar els béns a les necessitats vitals del beneficiari i la denominació del patrimoni («patrimoni protegit a favor de [nom del beneficiari]»).
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1944-6578
Beneficis fiscals
La constitució del patrimoni protegit i les aportacions tenen implicacions importants. L'article 8 de la LPPPD preveu la constància d'aquesta qualitat al Registre de la Propietat si s'hi integren béns immobles, i en altres registres pertinents. A Catalunya, la Disposició addicional primera.(https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-13312#daprimera) del CCCat crea un Registre específic de patrimonis protegits.
Des del punt de vista fiscal, la LPPPD i altres normatives tributàries estableixen beneficis significatius tant per als aportants com per al titular del patrimoni, com a exempcions i reduccions a l'IRPF ia l'Impost sobre Successions i Donacions, entre d'altres. La ja esmentada Disposició addicional tercera de la Llei de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat (https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-21053#da) és clau per aplicar aquests beneficis als patrimonis constituïts sota normatives autonòmiques.