Introducció: un marc jurídic per a noves realitats familiars
En la societat contemporània, el principi constitucional del lliure desenvolupament de la personalitat, consagrat a l’article 10.1 de la Constitució Espanyola, empara la diversitat de projectes de vida en comú. Juntament amb la institució matrimonial, la figura de la parella estable s’ha erigit a Catalunya com una alternativa de gran rellevància, essent la Comunitat Autònoma amb major incidència d’aquesta modalitat de convivència, fins al punt de concentrar aproximadament el 80% de les unions registrades a Espanya.
Des de la perspectiva notarial, observem cada dia la importància que els ciutadans disposin d’informació clara i precisa per prendre decisions informades. Aquestes línies tenen com a finalitat clarificar els aspectes fonamentals de la constitució de parelles estables mitjançant escriptura pública i reflexionar sobre la peremptòria necessitat d’una reforma de la regulació actual.
La parella estable a Catalunya: les tres vies de constitució
L’article 234-1 del llibre II del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, estableix que dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial són considerades parella estable si compleixen un dels requisits següents:
- Una convivència ininterrompuda superior a dos anys.
- L’existència d’un fill en comú durant la convivència.
- La formalització de la relació en escriptura pública atorgada davant Notari.
Cal subratllar que aquestes tres vies són alternatives, no acumulatives. En aquest punt resideix la naturalesa essencial de la intervenció notarial: l’escriptura pública no opera com una mera constatació d’una situació fàctica preexistent, sinó que actualment, segons la norma catalana, té un caràcter eminentment constitutiu, donant existència legal a la parella des del moment del seu atorgament.
L'ombra de la inconstitucionalitat: seguint els passos de Navarra
Actualment, les dues primeres vies (convivència i tinença de fills en comú) es troben sota la lupa del Tribunal Constitucional. L’Audiència Provincial de Barcelona ha plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat que podria invalidar els articles que les regulen.
El motiu? La regulació catalana actual desplega per als membres de la parella un règim civil, familiar i successori amb una equiparació gairebé completa amb el matrimoni, sense que necessàriament hagin prestat el seu consentiment exprés per això. S’imposa un estatus jurídic de conseqüències enormes pel mer fet de conviure o tenir un fill, cosa que podria vulnerar el principi d’autonomia de la voluntat i el lliure desenvolupament de la personalitat.
Aquest escenari no és nou. A la Comunitat Foral de Navarra, el Tribunal Constitucional ja va deixar sense efecte una regulació similar, argumentant que no es pot atribuir un estatus jurídic equiparable al matrimoni sense una manifestació de voluntat clara i expressa de les parts. Si el Tribunal Constitucional segueix el mateix criteri, només les parelles que hagin formalitzat la seva relació mitjançant escriptura pública podran continuar gaudint dels drets patrimonials, successoris i familiars que la llei els atorga, convertint l’escriptura pública en l’única via de constatació de l’existència de la parella.
L’escriptura pública i el paper del Notari
Quan dues persones acudeixen voluntàriament a una Notaria per formalitzar la seva unió com a parella, exerceixen la seva autonomia i llibertat per definir la seva relació. L’escriptura pública és l’instrument que materialitza la seva decisió de manera immediata i amb plens efectes jurídics des del moment de l’atorgament.
La funció notarial, regida pel principi de rogació, ens imposa el deure de prestar el servei públic quan som requerits. La nostra tasca consisteix a garantir la legalitat i seguretat de l’acte, cosa que implica:
- Identificar els atorgants.
- Apreciar la seva capacitat.
- Assegurar que el seu consentiment es presta lliurement.
- Adequar la seva voluntat a la legalitat vigent, informant dels efectes de l’acte o negoci celebrat.
Cal clarificar una qüestió sovint mal interpretada: la normativa no imposa el requisit de convivència prèvia per a l’atorgament de l’escriptura de constitució de parella estable. La llei no exigeix un “noviatge” acreditat ni un temps de prova. Si dues persones majors d’edat decideixen iniciar un projecte de vida en comú, poden formalitzar-lo des del primer dia.
Així les coses, la denegació de la funció notarial és una mesura excepcional que ha d’estar sòlidament justificada en una causa legal. En el context de les parelles estables, aquesta causa podria ser la detecció d’un frau de llei (per exemple, si es pretén constituir la parella amb l’únic fi d’obtenir un benefici administratiu sense una voluntat real de convivència) o la contravenció de normes imperatives. No obstant això, els Notaris no disposem en la majoria d’ocasions de mitjans de control, llevat de casos d’indicis molt evidents, cosa que posa de manifest una debilitat important en el sistema legal de Catalunya.
El fenomen de les parelles de conveniència
La manca d’una regulació estatal homogènia i les singularitats de la llei catalana han generat un marc normatiu que provoca una enorme inseguretat, i que a més ha donat lloc al fenomen de les “parelles de conveniència”: persones que s’acullen a la normativa catalana laxa amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis administratius (com permisos de residència), sense que hi hagi un veritable projecte de vida en comú.
La instrumentalització de la figura de la parella estable no sols constitueix per si mateixa un frau de llei, sinó que pot comportar conseqüències greus per a tots els participants de la simulació. Aquells que participin en organitzacions que intermedien generant artificialment enllaços entre ciutadans espanyols (o estrangers comunitaris) i estrangers no comunitaris amb l’única finalitat que aquest últim obtingui una autorització de residència poden incórrer en un delicte de foment de la immigració il·legal tipificat a l’article 318 bis del Codi Penal. A més, per al ciutadà estranger, la condemna per aquest tipus de delictes pot portar aparellada l’expulsió del territori espanyol, d’acord amb la Llei d’Estrangeria.
Per això, és urgent una millora legislativa que equilibri la protecció dels convivents amb la seguretat jurídica i la prevenció del frau. Una solució, ja adoptada per altres regulacions autonòmiques, seria exigir un període mínim de convivència acreditat o l’aportació de declaracions testificals com a element probatori addicional per acreditar la notorietat de la parella, és a dir, que aquesta existeix de manera externa i pública, garantint així l’existència d’una veritable affectio maritalis.
Conclusió: l’escriptura pública i la necessitat d’una regulació més clara i segura
Davant la incertesa jurídica que projecta la possible declaració d’inconstitucionalitat d’una part de la regulació catalana, la formalització de la parella estable mitjançant escriptura pública davant Notari es consolida com l’únic mecanisme que ofereix plenes garanties i efectes constitutius.
Tanmateix, aquesta solució no ha d’eclipsar la necessitat d’una reforma legislativa integral, preferiblement a nivell estatal, que harmonitzi la regulació d’una realitat social cada vegada més present. És imperatiu dissenyar un marc normatiu que protegeixi l’autonomia de la voluntat, ofereixi seguretat jurídica a tercers i previngui eficaçment l’ús fraudulent de la institució.
Si desitja més informació o concertar una cita sense compromís, es pot posar en contacte amb nosaltres.
Aspectos esenciales sobre las parejas estables en Cataluña
Les parejas estables en Cataluña se han convertido en una figura jurídica de referencia dentro del Derecho civil catalán. Su regulación específica y la importancia social de esta modalidad de convivencia hacen necesario comprender con claridad cómo se constituyen, qué efectos producen y qué implicaciones notariales y legales comportan.
Requisitos legales y efectos jurídicos actuales
Dentro del marco normativo vigente, las parejas estables en Cataluña pueden formalizarse por diversas vías, aunque la escritura pública ante Notario se consolida como el mecanismo con mayor seguridad jurídica. La normativa catalana otorga a estas uniones efectos patrimonials, successoris i familiars que, en alguns casos, s’equiparen als del matrimoni, fet que ha impulsat un intens debat sobre la constitucionalitat d’alguns preceptes.
Importancia de la escritura pública en la configuración de la pareja
En l’entorn jurídic actual, la formalització mitjançant escriptura pública és l’opció que millor garanteix la voluntat expressa dels convivents. Per això, quan es parla de parejas estables en Cataluña, la intervenció notarial adquireix un paper essencial, ja que verifica la identitat, la capacitat i el consentiment, i assegura l’adequació del pacte a la legislació vigent.
Retos actuales en la regulación de las parejas estables en Cataluña
La possible declaració d’inconstitucionalitat d’alguns articles del Codi Civil de Catalunya genera incertesa i situa les parejas estables en Cataluña en un moment clau de redefinició jurídica. La convivència sense consentiment formal o la tinença d’un fill com a criteris automàtics d’aplicació d’un règim quasi matrimonial ha estat especialment qüestionada.
Necesidad de mayor seguridad jurídica y prevención del fraude
Uno de los puntos más delicados es evitar el mal uso de la figura, especialmente en casos de parejas de conveniencia, que han sorgit per aprofitar la normativa catalana en processos d’estrangeria. Aquest fenomen reforça la necessitat de criteris més clars, mecanismes de verificació i un marc uniforme per a totes les parejas estables en Cataluña.
Hacia una regulación homogénea y respetuosa con la autonomía de la voluntad
La solució més coherent passa per reforçar el paper de l’escriptura pública i harmonitzar la regulació, garantint que les parejas estables en Cataluña responguin sempre a una voluntat clara, lliure i manifestada de manera expresa.
Puede contactar con nuestro equipo y le guiaremos en todo el proceso: